«A.G.A.B.»: encertar la causa, errar en el blanc

Xisk i DJ Trapella se sumen a les reivindicacions contra el turisme massiu amb el seu nou single

Després dels dos primers avanços del seu àlbum de debut, «Sinceritat» i «Càmera Lenta», la mallorquina Xisk llença el seu tercer single «A.G.A.B», possible acrònim de ‘All Guiris Are Bastards’, al costat de la popular DJ catalana Trapella, de la mà del segell Delirics.

Malgrat el títol, que podria considerar-se turismofòbic, «A.G.A.B.» vol ser una denúncia contra el turisme massiu i el descontrol turístic, reivindicant la importància de cuidar la nostra terra. Xisk i Trapella han parit un temarro molt allunyat de les cançons reivindicatives convencionals, i ho han aconseguit barrejant dos estils que en aparença no tenen res a veure entre si. D’una banda son cubà i ritmes llatins, que representarien la visió tòpica i artificial de l’illa que promou el turisme, i de l’altre el techno més traller, que simbolitzaria el cansament i el rebuig dels que vivim en ella. Tot sota l’encertat lema de «Qui no la mima no l’estima».

És paradoxal que Xisk i Trapella hagin aconseguit barrejar amb èxit dos estils tan diferents en un tema que abandera un missatge tan agressiu contra el ‘guiri’. El que ens porta a pensar que sempre hi ha un terme mitjà, un punt d’equilibri en el qual les coses poden funcionar. També passa amb el turisme. Urgeix trobar aquest punt d’equilibri perquè aquesta activitat que tanta riquesa genera a l’illa no acabi destrossant-la i arraconant als mallorquins.

Demonitzar als ‘guiris’ és el fàcil, perquè són el símptoma d’un problema que, en realitat, no han creat ells. No siguem ingenus, els turistes no omplirien l’illa si no se’ls atragués en massa. La indústria, amb la complicitat de polítics i empresaris sense escrúpols, són els responsables d’aquesta situació. Si hi ha algú que no la mima ni l’estima són ells, que no venen de fora. Porten dècades alimentant un problema que no para de créixer mentre omplen obscenament les seves butxaques. El seu amor pels doblers sempre serà més fort que l’amor per la seva terra.

És necessari posar límits ferris al turisme i solucionar els problemes socials i ambientals causats per la massificació que tots patim. La turismofòbia, com deia abans, no és justa amb el visitant, que no té la culpa, però per desgràcia pot ser l’única carta que tinguem per a obligar a polítics i empresaris a posarse les piles i escoltar la ciutadania. La por de perdre molts de doblers és l’única cosa que aconseguirà que aquesta gent mogui el cul. Ells són conscients que qualsevol missatge contra els turistes, fins i tot un lema tan simple com «A.G.A.B», podria incendiar les xarxes socials. Aquest tipus de missatges serien mal rebuts i amplificats als països de procedència dels ‘guiris’, i molts no voldran tornar si senten que no seran benvinguts. I ja sabem que sense ‘guiris’ no hi ha doblers.

Llavors, després d’aquestes reflexions una mica contradictòries, què fem amb «A.G.A.B.»? Hem d’aprofitar o rebutjar el seu missatge? Ja no ho tinc tan clar. Només sé que en la meva pròxima sortida la hi demanaré al DJ: és un temarro i tinc moltes ganes de ballar-ho.